Market structure and hospital efficiency: Evaluating potential effects of deregulation in a national health service

In this article we examine the potential effect of market structure on hospital technical efficiency as a measure of performance controlled by ownership and regulation. This study is relevant to provide an evaluation of the potential effects of recommended and initiated deregulation policies in order to promote market reforms in the context of a European National Health Service. Our goal was reached through three main empirical stages. Firstly, using patient origin data from hospitals in the region of Catalonia in 1990, we estimated geographic hospital markets through the Elzinga--Hogarty approach, based on patient flows. Then we measured the market level of concentration using the Herfindahl--Hirschman index. Secondly, technical and scale efficiency scores for each hospital was obtained specifying a Data Envelopment Analysis. According to the data nearly two--thirds of the hospitals operate under the production frontier with an average efficiency score of 0.841. Finally, the determinants of the efficiency scores were investigated using a censored regression model. Special attention was paid to test the hypothesis that there is an efficiency improvement in more competitive markets. The results suggest that the number of competitors in the market contributes positively to technical efficiency and there is some evidence that the differences in efficiency scores are attributed to several environmental factors such as ownership, market structure and regulation effects.Geographic markets, market concentration, technical efficiency, data envelopment analysis, censored regression model

Wildland–urban interface fires in spain: summary of the policy framework and recommendations for improvement

Southern Europe is recurrently being hit by forest fires affecting wildland–urban interface (WUI) areas which, particularly in the last decade, have resulted in tremendous consequences. In the years to come, self-protection of communities will be a first priority over fire suppression, demanding better fire-resistant and resilient WUI scenarios through actions grounded on solid and sound regulations and legislation. As of today, the European Union as a whole, and the Member States in particular, are belatedly articulating new and appropriate regulations and implementing policies for the protection of WUI areas against forest fires. Spain is one of the EU Member States, holding 1.1 million ha of WUI areas (above 4% of the total forested land) and experiencing an average of 12,500 forest fires per year over the past decade. In this paper a review of the state of the art on regulations, codes, plans and recommendations on WUI fire prevention and management in Spain is presented. Shortcomings due to the current lack of building and urban planning standards and technical codes for WUI communities are highlighted. We underline some paramount needs to be covered by scientific research and fire engineering in particular topics. Some of them have received little attention in the literature related to European WUI fires while some others have been almost unexplored, such as planning of low-fuel fringes, design of road networks and accessibility, dimension of water supply networks, study of ignitability and combustibility of residential vegetation, role of construction methods and materials, and the wildland–industrial interface. Outcomes from research activities on such topics should lead to appropriately drive and inform the policy making processes on WUI fire prevention and management in Spain and, by extension, in other southern European countries under a similar situation.Postprint (author's final draft

Competència i innovació tecnològica a l'atenció hospitalària : mercats geogràfics i avaluació de l'eficiència de la cirurgia major ambulatòria a Catalunya

EL TRABAJO QUE SE PRESENTA AQUÍ, PRETENDE CONTESTAR LAS SIGUIENTES CUESTIONES: 1,- ¿HAN DE COMPETIR GEOGRÁFICAMENTE LOS PRODUCTORES DE SERVICIOS SANITARIOS? El objetivo de esta pregunta es analizar que efecto pueden tener las propuestas de reforma encaminadas hacia la creación de mercados internos, con el objetivo de controlar costes y estimular la competencia, sobre la eficiencia técnica de los hospitales. Primero se definen mercados geográficos para el sistema sanitario Catalán. Segundo se aplica un Análisis Envolvente de Datos para para el análisis dela eficiencia y finalmente mediante un modelo Tobit se analizan las variables que determinan la eficiencia de los hospitales. 2,- ¿ES MÁS EFICIENTE SOCIALMENTE LA CIRUGÍA MAYOR AMBULATORIA (CMA) RESPECTO DEL TRADICIONAL INGRESO HOSPITALARIO? El objetivo de esta pregunta se concreta en las fases siguientes: 2.1,- Analizar cual es el efecto de este tipo de cirugía sobre el bienestar de la población afectada y sobre la sociedad en general, utilizando la metodología de la Valoración Contingente, para estimar la Disponibilidad a pagar. 2.2,- Ver cuales son los determinantes de la Disponibilidad a pagar por la CMA utilizando un modelo de Doble Valle.La tesi doctoral presentada s’estructura en un conjunt d’articles que pretenen contestar les següents qüestions: 1. En primer lloc, es planteja el problema dels mercats i la competència en el sector sanitari. ¿És certa la premissa que la competència mes o menys dirigida pot funcionar en el mercat sanitari i millorar la seva eficiència, o bé hi ha determinats aspectes de comportament del propi sector sanitari que obliguen a creure que potser aquesta premissa no té perquè ser del tot certa en el sector sanitari? Per respondre això ens basem amb la definició de mercats geogràfics pel sistema sanitari català. Apliquem un Anàlisi Envolvent de Dades (DEA) per l’anàlisi de l’eficiència i un model economètric Tobit per analitzar els determinants de l’eficiència. 2. El segon problema que aborda el segon i tercer article és com es pot analitzar des del punt de vista de eficiència social, la Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), un exemple de l'anomentat "radicalisme selectiu" que implica una innovació radical dins un context clau i reduït, i que es trasllada a la resta del sistema per un procés d'innovació- difusió. És més eficient la CMA que el tradicional ingrés hospitalari? Quin és l’efecte de la CMA sobre el benestar de la població afectada i la societat en general? Esbrinarem aquests aspectes utilitzant el mètode de la Valoració Contingent que estima la Disponibilitat a Pagar (DAP). Intentarem veure si aquest mètode d'esbrinar les preferències dels individus pot esdevenir una eina útil en l’avaluació d'innovacions sanitàries i com es pot utilitzar en un context de presa de decisions públiques sobre programes sanitaris. També s’analitzarà mitjançant un model economètric de Doble Valla quins són els determinants de la disponibilitat a pagar per la CMA

El Rol del cuidador en l'atenció a persones amb demència

El present article té com a objectiu analitzar el rol del cuidador no professional, sigui familiar o no, en l’atenció a persones amb demència, tant les seves característiques com els trets principals. Els estudis realitzats sobre el cuidador familiar són els més nombrosos i refereixen canvis tant a nivell psicològic, físic, social, familiar com econòmic, per tot el que comporta atendre una persona amb algun tipus de demència durant un llarg període de temps. Aquests canvis, conseqüència de l’atenció a una persona que pateix demència, porten habitualment al cuidador a patir sobrecàrrega, estrés i burnout, les quals tenen clares conseqüències en la seva pròpia salut i benestar. En els darrers anys han sorgit noves línies d’investigació que posen la mirada en els aspectes més positius del cuidar en el marc del desenvolupament de la Psicologia positiva. Els pocs estudis realitzats fins l’actualitat en contextos formals (residències, hospitals, entre d’altres) ens avancen que els cuidadors amb vinculació a la tasca o engagement pateixen menys estrés i burnout, donat que actua com amortidor d’aquests factors. Considerem que cal continuar investigant a partir d’aquests nous enfocaments, donat que probablement aportaran nous elements en la intervenció amb cuidadors, per tal de millorar el seu benestar i qualitat de vida